Aquest any tornarem a trepitjar terres americanes. Aquest cop però seran del nord i de la part oest. Un viatge en què intentarem equilibrar les dosis d'asfalt i natura. Lejano Oeste... ves que venim!

dimecres, 17 d’agost del 2011

En terra d'indis Navajo

Sortint del Grand Canyon, i després d'un grapat de km, a prop de Kayenta (direcció al Monument Valley) vam entrar en territori indi (la reserva comença a Tuba City i té una extensió de 27.000 milles quadrades) i vam visitar el Navajo National Monument. no és dels punts de la reserva que rebi més visitants. De fet, un cop desviades de la carretera vam enfilar una pista asfaltada. A la zona d'aparcament només hi vam trobar un cotxe. El Visitor Center ja estava tancat així que vam agafar un plànol d'una bústia ja preparada per si no trobes ningú a l'oficina. Vam escollir fer la ruta Sandal Trail. Tot i que era senzilla, es baixava força (i després s'havia de pujar). Pel camí t'anaves trobant uns cartells informatius en què s'hi detallaven les qualitats de certes plantes i les utilitats que tenien per als indis. Una ruta interessant i didàctica. A l'inici del camí hi havia una hogan (casa tradicional de fang on vivien els navajo). Anar descendint pel camí fins a trobar un punt des d'on podies gaudir d'una panoràmica del poble abandonat de Betatakin. Aquestes cases estaven construïdes sota una balma natural i van ser abandonades vora l'any 1300 per les sequeres continuades que van ser interpretades com una senyal per la que havien d'abandonar aquella terra. Això sí, van deixar-ho tot preparat per al seu retorn (que mai es va materialitzar). Al mirador hi ha una capseta on s'hi poden fer donatius per a la conservació del monument (cosa que vam fer).
Desfem camí i reprenem la carretera en direcció Monument Valley (fèiem nit al Holiday Inn de Kayenta, quin cop de pala!!!!).
Per cert, els indis navajo de més edat continuen mantenint la tradició de no mirar-se als ulls mentre parlen, ho vam poder comprovar en un supermercat. Això sí, els membres més joves de la tribu van perdent aquesta tradició a força d'interrelacionar amb els turistes.
Una altra cosa! Molts d'aquests indis uitlitzen el navajo com a primera llengua (que es veu que és complicadíssima) i compren diaris escrits en aquesta.

1 comentari:

  1. Vinga que ja us queda poc pet arribar a San Franisco. I sobretot no gasteu molt que ha de quedar algo per a mi quan torneu.

    ResponElimina