Continuem entre natura: Bryce Canyon, Zion National Park

Ens hem llevat aviat, com sempre. Però hem sortit tard, com sempre... ;-) Hem fet nit a Page (Arizona), però no en un hotel. Tampoc en una pensió, ni a sota el pont, ni en una tenda de campanya, ni al cotxe, ni hem fet vivac. Hem dormit a casa d'un matrimoni americà  que ens ha llogat un parell d'habitacions. No tení­em habitació reservada i és temporada alta... vaja que no trobàvem habitació per enlloc fins que l'amo del Red Rock Motel ens va dir que sa germana i el seu cunyat vivien en una casa gran en una zona residencial de Page i que quan tots els cartells d'hotels i hostals de la ciutat mostraven el rètol de "No Vacancy" (vaja, tot ple), ells llogaven habitacions. Abans d'enviar-nos a cals parents  vam haver de passar un interrogatori de 3r grau (clar, no posarà  a ca la germana qualsevol "maleante"). Quan va veure que érem bones xiquetes, educades, inofensives, 2 amb un anglès d'Oxford i les altres 2 de Cambridge (??!!) va trucar-los i ens hi va enviar. Oh, quina sorpresa!!! La casa era xulíssima, d'estil mexicà  (tenen una casa a Mèxic on hi baixen a passar l'hivern), tot a planta baixa, molt ben decorada. És d'un matrimoni jubilat molt simpàtic i agradable, en Mike i la Viky Wright. Ens obren casa seva sense cap restricció. Li demanem que ens recomani un lloc per sopar. Fem cap al Ken's Old West i estem de sort ja que aquell vespre hi ha Live Country Music. Després de fer una cerveseta a la barra, ens donen taula per sopar. L'ambient és autèntic: hi ha turistes, però també molta gent autòctona. Tornem a la casa que ens acull (ho deixen tot obert!, que hi entri qui vulgui!!!, clar, com que deuen tenir pistoles i escopetes...). I dormim.

Ens despertem a cals Wright (el tema cortines no el tenen gaire treballat). Ens conviden a prendre un cafetó a la seva terrassa amb vistes a un dels molts canyons de la zona. I un coiot s'apropa fins la tanca del jardí­: la Viki li ha donat menjar. tenim el privilegi de veure'n un a escassos metres!

Enfilem camí­ cap al Llac Powell però l'observem des de fora. És el segon llac artificial més gran del país. Es va construir per proporcionar energia hidràulica però aquets objectiu aviat va quedar suplantat pel turisme. I és que molta gent hi va a passar el cap de setmana amb les seves barques.El paisatge fins el Bryce Canyon és ben canviant. Primer, l'aridesa a què estàvem acostumades: pedra, canyons, pols, penyasegats,... però sense ni adonar-te'n el paisatge canvia. Sembla que estiguem gairebé als Alps, els de la Heidi i l'abuelu. Anar pujant i anar gaudint-lo: fotos, música... Arribem al Bryce. Altra vegada cal deixar el cotxe en una zona d'aparcament i utilitzar el Shuttle Bus que s'atura en diversos miradors. Ho tenen molt ben muntat. En visitem diversos. L'espectacle és genial. Un munt d'agulles de pedra de gran varietat cromàtica. Un paisatge diferent als altres canyons que hem vist, val la pena visitar-lo! Per cert, el Bryce Canyon és a Utah, terra de mormons.

Camí cap al Zion National Park. Ben diferent dels altres també. Es veu que l'indret, en un primer moment va ser refugi de mormons (bé, els primers de veritat van ser els indis, però com sempre, van haver de fer maletes i canviar de domicili). El parc es comença a visitar des de baix i es pot recórrer per una carretera força estreta d'asfalt vermell perquè no desentoni amb el paisatge( al llarg de gairebé 30 km); ja us dic que estan en tots els detalls aqueixos americans... Aquest parc és també ben diferent als altres que hem visitat. Els colors de la pedra són preciosos, sobretot amb la llum de la tarda. Decidim no pujar al Shuttle bus ja que tenim poc temps (hem d'arribar a St. George, on hi fem nit) i ho fem pel nostre compte. El riu Virgin en va acompanyant en alguns trams del camí. A mesura que anem sortint del parc, a banda i banda hi ha uns xalets la mar de macos, i resorts (deu valdre un dineral allotjar-s'hi!). Ens conformarem amb una habitació en un Motel Super 8.