Aquest any tornarem a trepitjar terres americanes. Aquest cop però seran del nord i de la part oest. Un viatge en què intentarem equilibrar les dosis d'asfalt i natura. Lejano Oeste... ves que venim!

divendres, 12 d’agost del 2011

Pel Downtonwn de Los Angeles




Matí gris a Los Angeles. Amb jaqueta de punt i tot. Cap al Downtown de la ciutat. És on hi ha els gratacels, els edificis governamentals i també el centre històric. Els gratacels es veuen nous, alguns de formes sorprenents, per les portes entren i surten homes amb corbata i maletí i dones amb faldilla i sabata de taló. Amb intenció de visitar el MOCA (Museu d'art contemporani) m'he quedat amb un pam de nas, no obren fins el diemcres i érem dimarts. S'hi exposen obres des de la dècada dels 40 fins a l'actualitat (n'hi ha de l'Andy Warhol). Bé, de fet la plaça que dóna a l'accés de l'edifici del museu ja té plantificada una escultura un pèl estranya (de vegades no acabo d'entendre del tot bé la contemporanietat artística): una estructura feta amb trossos de metall entre les que s'hi distingeixen trossos d'avió...
Visitem el Wells Fargo History Museum, situat a la Grand Avenue. És petit, és gratuït però interessant. Hi tenen exposada una diligència (com les que surten a les pel·lícules de l'Oeste), una oficina bancària del segle XIX (inevitable imaginar els Dalton atracant-la) i tot un seguit d'explicacions i objectes relacionats amb la febre de l'or.
Un edifici té una forma que ens és una mica familiar. És el Walt Disney Concert Hall. S'assembla moltíssim al Guggenheim de Bilbao. Estructura d'acer, amb parets i sostres de formes gairebé impossibles. Em va agradar la frase que vaig llegir a la guia: "...evoca imágenes de una embarcación a la deriva en un mar cósmico". Talment. I res, que és on hi té la seu la Philharmonic de Los Angeles.
Descendim cap a la zona d'edificis del govern i ens trobem amb un edifici que de fora no es podria dir mai que és una catedral o almenys aquest esquema no el teníem pas memoritzat. És la Cathedral of our Lady of the Angels. És moderna, fa menys de 10 anys que la van acabar de construir. La veritat és que la vaig trobar molt original, per un cop que no copien monuments de l'antiga Europa... Ah, i a la cripta hi ha enterrat en Gregory Peck. De dins, de línies sòbries però m'atreveixo a dir que tots els elements formaven un conjunt harmònic.
I cal al Pueblo de Los Angeles! Entraves en un tros de Mèxic. De cop i volta sents que ningú utilitza l'anglès per comunicar-se i que està ple de gent immigrant del país amb le que limiten pel sud. Esglésies, patios, Maresdedéu, barrets mexicans, mercadets (artesania mexicana barrejada entre piles de gorres dels Dodgers)... A la Old Plaza, centre de El Pueblo, hi havia uns homes disfressats d'asteques ballant unes danses que no deixaven de resultar extravagants... Vam visitar la casa més antiga de la zona, l'Avila Adobe que certament em va resultar força comuna ja que l'estil era totalment espanyol, vull dir que tots hem vist fotos de cases com aquesta, que les hem tingut ben a prop.
A les 3 de la tarda teníem hora per fer una visita als estudis de la Warner Bros. La veritat és que em pensava que seria menys interessant, tenint en compte el meu analfabetisme de sèries de televisió americanes... Vam fer un Vip Tour dalt d'un trenet (impossible fer-ho a peu, ens hi haguéssim estat un fart d'hores!), així també ens tenien més controlats... El nostre guia era molt agradable i atent, en Bob. Segons les sèries i pel·lícules que la gent del nostre trenet li demanava el feia la ruta. Vam passar pels decorats de Friends, de Big Bang Theory i de moltes altres que no recordo, de pel·lícules com Casablanca, Annie, Spiderman,... Tot i ser agost hi havia rodatges. En Bob ens va dir que d'octubre a juny hi poden arribar a treballar 9000 persones... Bé, continuem amb la XL... La Montse hi va viure una tarda que de ben segur no oblidarà... passant amb el trenet per davant d'uns estudis de gravació va veure un actor, Zachary Levi, de la Sèrie Chuck... vaja, ja us ho podeu imaginar! I de cop i volta, ens va passar el Clint Eastwood conduitn un cotxet tipus camp de golf pel costat amb tota la normalitat del món (estava treballant)... This is America!! Museus amb els cotxes reals que han sortit a diferents pel·lícules, roba original que han portat actors i actrius, decorats de sèries (ens van fer una foto assegudes a un sofà que apareix a la sèrie Friends) i tot el que vulgueu i més!
Veure caure la tarda al Griffith Observatory. Es té una bona perspectiva del cartell de HOLLYWOOD i es pot veure la immensitat de Los Angeles als teus peus. La imatge molt maca. El sol ho anava pintant tot de color taronja, fins que va desaparèixer...

8 comentaris:

  1. Xate,
    quina passada!!! Ja es pot dir que durant uns minuts he donat un tombet per LA i per la Warner.
    Segueix així...pq és molt interessant.
    Disfruteu,
    Petonets,
    Montse Bages.
    PD. Segur que ja no us recordeu que aquest cap de setmana és la fira a Riudoms, je,je!!!

    ResponElimina
  2. Què xulo Maria! :_)

    Si és que els "States" és el que té... indescriptible! :-)

    ResponElimina
  3. Molt bonica la passejada... i interessant. Gràcies Maria per les paraules, és un plaer anar seguint les vostres aventures.
    Petonets

    Anna, com estem??? quina xulada... ves fent fotos que això promet molt... i els xics americans què diuen??
    una forta abraçada
    Pilar Olivé

    ResponElimina
  4. Montseeeeeeeeee!! I és clar que ens en recordem de la Fira! Jo ho tenia molt clar i la Vanessah Averell també!!! Gràcies per anar-nos seguint! Una abraçada per a tu i el Sergio! Feu un cucurutxu d'avellana a la nostra salut!!!

    ResponElimina
  5. Ermíliaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja ho saps, This is America! (i qui millor que tu!) Una abraçada molt forta des del Monument Valley (el de l'anunci de Marlboro)!

    ResponElimina
  6. Pilar Olivé!! Gràcies per anar-nos seguint!! Li trametré el teu missatge a l'Anna!! De moment tot està anant bé!!

    ResponElimina
  7. Pilaaaaaaaar!!!!!!!!! Això és una passada, un continu canvi de paisatges, i cada un d'ells et dóna unes vibracions diferents però a la vegada molt especials.... Els nois americans...ja t'ho explicaré, però el que hi ha més interessant són moteros amb xupes i harleys.
    I pel que fa a les fotos... necessitarem moltes sessions per poder veure-les!!!!
    Un petonot i fins la propera connexió!!!

    Anne Jack

    ResponElimina
  8. I com xaleu! Ja veig que Los Ángeles, certament, és una caixa de Pandora, plena de sorpreses agradables. Aprofiteu-les!!!! Només amb les experiències viscudes a la Warner, en tindreu per mig any, jejeje. Fantàstic! :)
    Mònica

    ResponElimina