Una meravella del món: el Grand Canyon

A la part oest del Grand Canyon hi ha l'Skywalk. És una passarel·la de vidre transparent que els indis hualapai gestionen. Per arribar-hi cal passar per una carretera d'aquelles d'autèntic Oeste: cases disseminades, ranxos, tancats per als cavalls, bústies a peu de carretera, camionetes atrotinades, esglésies de mil concregacions i una,... tot enmig d'un ambient sec, polsegós, assolellat, plantat de Joshua Trees... L'últim tram (d'uns 22 km) està sense asfaltar. És fàcil trobar bous pasturant per les vores dle camí. Un cop a dalt, cal deixar el cotxe en una zona d'aparcament i passar per taquilla: passejar-te per l'Skywalk i anar a visitar un ranxo i un mirador (Guano Point) pel mòdic preu de 78 USD!!! Decidim comprar el "pack".

Abans de caminar per damunt la passarel·la, un senyor indi autèntic et fa posar una mena de peücs de paper-roba i apa, en grups d'un màxim de 30 persones ens invita a caminar-hi. L'especatcle des d'una alçada de més de 1200 metres és impressionant. I la veritat és que, al començament, no t'atreveixes a caminar per la part de vidre transparent, sinó que vas per les vores, aferrada a la barana. No deixen que entris cap càmera de fotos, ni mòbil... cap electronic device ja que hi ha tres o quatre persones "de l'empresa" que et fan fotografies mentre et conviden a fer posturetes. I clar, no són pas gratis... quan surts de l'skywalk passes per una sala on te les ensenyen i quan preguntes el preu, més aviat t'esgarrifes i amb un somriure dius allò de... "ok, thank you" i gires cua! Cada foto val 30 USD!!!! Vaja, que els indis hualapai no en tenen un pèl de rucs!

Les fotos ens les vam fer nosaltres mateixes, i gratis!, mentre anàvem passejant per les vores del precipici. Vam pujar al shuttle bus (no es poden fer els trajectes en cotxes particulars) que ens va portar al Guano Point des d'on hi havia unes vistes fantàstiques del Grand Canyon. Teníem la possibilitat d'anar a visitar un ranxo, però era lluny i anàvem justes de temps així que vam fer parada i fonda al Visitor Center (punt d'inici). I vam dinar. I apa, a fer un fart de quilòmetres: havíem d'arribar al Parc Nacional del Grand Canyon abans que caigués la nit.

El paisatge anava canviant a mesura que anàvem avançant: d'un terreny marronós i amb poca vegetació vam fer cap a un indretverd, plantat de pi roig. Vam coincidir en què ens recordava al pasisatge que sortia a la sèrie de dibuixos animats Jackie i Nuca. Pots comprar un tiquet per entrar als Parcs Nacionals dels USA al preu de 80 USD. Aquest passi dóna accés a tots els parcs nacionals dels EUA que vulguis visitar durant un any.

I ja era fosc... l'entorn preciós, rodejades de bosc, de rens en llibertat. Vam fer nit al Maswik Lodge Hotel, en un apartament totalment integrat a l'entorn (color, material).

Diuen que cal veure la sortida del sol des del Grand Canyon. Ens vam posar el despertador a les 5:30 i apa, jaqueta al damunt i en direcció a l'est! L'espectacle fascinant, no cal dir. Si bé gairebé totes les sortides de sol són maques per definició, la que vam contemplar des d'aquesta meravella del món no va ser menys espectacular!

Per dins el Parc t'has de moure en autobusos que et van deixant en diversos punts d'interès i en els que pots recórrer 3 rutes diferents. Nosaltres vam optar per la ruta blava: vam començar al Mather Point i vam seguir un trail caminant fins a Village East (2 km) a la vora dels penyasegats. La Vanessah Averell va acabar abandonant-nos ja que s'esgarrifava cada vegada que ens acostàvem a un tallat de roca vertical (tot i que estéssim als que no eren gens perillosos!).

Ja en tenim de fotografies ja, però de tota manera no poden arribar a copsar la grandiositat, profunditat i immensitat del monument natural. Ens vam anar aturant pels diversos miradors, ens asseiem i contemplàvem el Canyon tot fent fotografies, ens ajèiem... I cada fotografia resultava d'un color diferent en funció dels núvols que en aquell moment hi havia damunt...

I de turistes... força, però sense aglomeracions!!!

I per procedència... xinesos (o japonesos), sens dubte!!