Recordeu la imatge de l'anunci de Malboro? doncs anem en busca de la foto perduda...
Sortim de Kayenta molt excitades perquè aquesta és una de les parts del viatge més esperades, ens va fer canviar la ruta inicial en l'últim moment (gràcies Km33).
Al sortir de l'hotel ja comencem a veure els "monticulus" típics, però quan arribes a "puesto" ho notes, i la reacció és: oooooooooooooooooooohhhh!!! ja veig el Lucky Luke cavalgant per aquí...
Preguntem què costa que un indi anomenat Gerònimu (o això diu) et porti a fer la ruta pel monument en uns jeeps i la resposta és (música del Un, dos, tres.. tilin tilin tilin) 75 USD per persona... Aaaaal iguaaaaal!!!!
Agafem el Dodge i carretera i manta amb la reductora a punt. La Vanessah Averell al volant sembla que vagi pel Dakar. Aixecant pols anem passant per cada "monticulu" on uns cartells ens indiquen el seu nom... Sovint anem trobant indis venent productes artesans.
Quan ja portem una estona al sol, ens entra la inspiració divina (altrament insolació) i fem tot un seguit de fotos a lo cowboy amb cavall inclòs espectaculars.
De sobte, com si d'un miratge es tractés, arriba un cowboy solitario (si li treiem la cua de guiris que portava darrere...) i ens quedem bocabadades observant el seu estilasso cavalgant com un professional (no malpenseu...)
De tornada, la Mariah Williams i la Anna Jack necessiten viure l'experiència vaquera i salten del cotxe i tornen caminant sota un sol de justícia... la Vanessah Averell i la Montseh Joe passen de les experiències i van ben apoltrofades amb l'aire condicionat.
A la llunyania veiem una negror que els bons pagesos haguessin dit: "neneeee recull que en caurà una de grossa!!". I dit i fet... en el moment just que arribaven les caminantes van començar a caure gotes, llamps i trons. La imatge era espectacular. Vam decidir marxar i quan ja érem a la carretera, ens en vam recordar que no teníem la foto buscada... la vam buscar i rebuscar i no la vam trobar (serà una foto trucada?????)
Total, que parada al McDonalds de turno a esperar que passés la tormenta i enfilar cap a Page.
Creiem que ja és moment d'alliberar a la Mariah William, no fos cas que algun fantasma volgués dormir amb ella...
Gràcies per la vostra atenció i perdoneu les molèsties.
El equipo 3.0
Jerònimes!!
ResponEliminaai si la Mary William descobreix que li heu fet el "saltu"! desenfundarà el seu revòlver en busca del notebook! i rodaran "cabeces"!
MOLTS RECORDS PER TOTES!.
L'Ex-veïna de la Mary William
Aventureres!!!!
ResponEliminaEnhorabona a l'Equipo 3.0; realment, unes descripcions que no tenen desperdici!!!!
Ja m'imagino a la Vanessah Averell conduint aquest fantàstic DODGE tamany XXL que porteu tipus cotxe "tunejat" pel DAKAR!!!
Vigileu amb aquests "cowboys solitarios".
Un petó a les 4 DALTON's
Montse Bages.
Ostres nenes, quina passada. Si no hagués estat prenyada... Otro gallo huviese cantado!!!
ResponEliminaVanesah, treu una càpsula joipoi i posa-hi el cotxe, que quan arribis segur que el David en treurà molt bon preu.
Passeu-s´ho molt bé i aneu-ho explicant.
Un petó molt fort desde los Cambriles a les Dalton sisters.
Carlos, Lídia, Aina i el que no té nom.
hola, Carlos, Lidia, Aina i el que no té nom( que en aquestes altures té delicte, que Sapigueu que quan néixi li diré!!!!!!!).
ResponEliminaespero que estigueu tots molt bé. Ja veieu que estic molt bé i que tot funciona genial. Només falten un parell de dies de Parks Nationals i cap a Sant Francisco on espero descansar i sortir de festa cada nit.Ja sé que al Carlos no li agradarà la idea però segur que a la Lídia sí.Un petó a tots i seguiu escribint ja que des de la distancia és genial saber de vosaltres!!!!!!!!
Com em coneixes, ex-veïna.... ;-)
ResponEliminahahaha, tal com ho expliqueu em peto de riure. Quina enveja!
ResponElimina