Las Vegas

(Fa 2 dies que hem deixat Las Vegas. Tinc la Vanessah Averell ben a la vora... mix d'opinions... una espècie de pluja d'idees...)

Las Vegas. Hi arribem a mitja tarda. Canvi de registre. Ara res de solituds, ni de catarsis, ni de silencis, ni d'estar al mig del no res. Només entrant a la ciutat t'adones que ha de ser immensa. És plena d'hotels temàtics. El nostre és el Luxor, vaja el que emula l'antic Egipte. Ja ho fan això els americans, el que no ho tenen, s'ho fabriquen. Així que ens un quatns milers de metres quadrats hi tenen París, Roma, Venècia, New York, Montecarlo, Egipte, Anglaterra, l'Illa del Tresor, un país indeterminat de l'Orient,... 

Tenim habitació en una piràmide de vidre fosc, a l'entrada hi ha una esfinx enorme (ves a saber si no l'han fet més grossa que l'original i tot, cal sempre tenir present aquestes lletres XXL). La planta baixa de l'hotel està plena de màquines "tragaperres" , taules de joc i gent enganxada a les butaques. Vagis on vagis de l'hotel estàs obligada a passar pel mig de la immensa sala de joc.

Las Vegas són moltes ciutats dins d'una ciutat. Han representat diverses ciutats i cultures del món (amb més o menys encert). Al vespre l'espectacle se sobredimensiona: llums, música, gent per tot arreu, homes i dones que t’ofereixen mil i un espectacles per anar (la majoria eròtics). Masses inputs, massa informació que t’acaba col·lapsant.

Avui és l’aniversari de la Montse (11 d'agost). Sortirem a gaudir la vida nocturna de la ciutat, anomenada mundialment. Anem a la discoteca Studio 54 (la pionera és la de New York). La música? Moltes de les cançons que posen pels bars de Reus i una altra part molt important de hip-hop. Go-gos, noies i nois amb uns models que fan "vèrtig"… Naltros no estàvem en sintonia amb l’estil de vestir de la majoria de la gent: com a mínim, la faldilla havia d'anar un pam més amunt!

Espectacles que vam veure: les fonts del Bellagio (l'aigua dansava al so d'una cançó d'un musical conegut americà que ara no en recordem el nom), una performance de la Treasure Island (vaja, fèmines vestides de sexy-pirata que invitaven a un vaixell d'homes espitrerats a lluitar).

Vam entrar als diversos hotels de l’Strip. El Caesar era especialment luxós: entre estàtues d’emperadors hi havia una reproducció del Colisseu. També hi havia una Fontana de Trevi (poc aconseguida) i la font de la Piazza Barberini. Tot és grandiós, insultantment immens, una autèntica Sin City, on tot deu ser permès... Interessant veure-ho, tot i que no puguis evitar fer-ne alguna valoració que vagi més enllà de l'impacte dels sentits.

Per la Vanessah Averell, Las Vegas és un espectacle continu; en un parell de dies no tens temps de veure-ho tot. Ah, i diu que escrigui que Las Vegas deu ser alguna cosa més que joc, sexe i llumetes de colors... (no vam visitar les Chapels on cada dia s'hi casen un munt de parelles).

Bé, costa unificar punts de vista... segur que si les altres dues companyes fossin aquí, aportarien altres detalls i altres opinions. En aquest tema, tot és ben subjectiu i lícit!

Deixem Las Vegas mentre escoltem una versió de la Unchained Melody interpretada per l'Elvis Presley... (altre cop l'alineació còsmica...)

PD: Ah per cert! No ens vam gastar ni una moneda de les més petites que tenen en cap màquina "tragaperres"!!! 100% esperit català!

Camí de l'Skywalk (passarel·la de vidre sobre el Grand Canyon).