Aquest any tornarem a trepitjar terres americanes. Aquest cop però seran del nord i de la part oest. Un viatge en què intentarem equilibrar les dosis d'asfalt i natura. Lejano Oeste... ves que venim!

dimecres, 24 d’agost del 2011

Vorejant la costa oest: Santa Barbara i Santa Monica

Aquest matí hem sortit de Morro Bay, un poble costaner. El cel era de plom. Feia molta fresca. Ni hem aconseguit distingir a simple vista la roca Morro. Enganxar la Hwy 101 i resseguir la costa en direcció sud. Trobem nuclis importants com San Luis Obispo, però no hi fem parada. De cop i volta, a banda i banda de la carretera apareixen vinyes plantades. Anem passant per una zona vinícola important del país, "los viñedos" de Santa Barbara. Es veu que en aquest terreny el clima és idoni per al cultiu de la vinya (valls de Santa Maria i Santa Ynez). A Santa Barbara hem visitat la Misión, fundada pel Padre Serra a finals del s.XVIII. Avui dia és un monestir franciscà (i és ben cert!, ens hem topat amb un monjo amb el seu hàbit marró). Interessant el que s'hi explica i com els colons, capellans i missioners s'hi establien i "adoctrinaven" als pobres indis de la zona, els chumash.
Cap al moll. Hem visitat l'Stearns Wharf. Es veu que és el moll més antic en actiu de la costa oest (1872). Hem dinat en una terrasseta, envoltades de gavines, d'aquelles que s'aprofiten de la gent que bada. Feia fresca, sort del sol...
I anar baixant cap a Santa Monica. Per tal de passar pel costat del mar, hem canviat la Hwy 101 per la Hwy 1. Parada a Malibú i a Topanga Beach. Ens devem haver aturat a la platja dels aprenents de surfista: no n'hi havia gairebé cap que s'aguantés dret sobre la taula gaire estona. Ara, això sí, tots ben equipats de neoprè, és que sinó no hi deu haver manera de posar-se a l'aigua! (he tornat a posar-hi els peus i evidentment, aquesta aigua del Pacífic és gèlida).
De Malibú a Santa Monica per la Pacific Coast Hwy. Un cop instal·lades al "Motel Santa Monica", hem baixat cap a la platja i el passeig marítim. No sé si era la llum, l'ambient, el fet que tots els espais siguin tan amplis, que la caiguda de la tarda ha estat preciosa. I molt taronja. Passejada pel Wharf de Santa Monica, passant pel costat de les diferents atraccions: la nòria, les muntanyes russes, punts on podies aprendre a fer d'acròbata trapezista,... Molt d'ambient. Hem anat a sopar a un local del moll. El nom ens era molt familiar: Bubba Gump Shrimp & co. Clar, de la pel·lícula Forrest Gump! Un local amb vistes a la platja, molt ben decorat, amb frases mítiques del film enganxades per les parets. I el sopar boníssim!!! Unes gambes fresquíssimes!!!
Això s'acaba... Demà passarem el dia a Santa Monica i farem l'última nit a Los Angeles.

7 comentaris:

  1. Bueno bueno!!!
    Sembla ser que finalment no coincidirem....als EEUU.
    A nosaltres encara ens queda Monterrey i Los Angeles...amb ganetes de sol solet, ja que SF (tret d'avui) ha sigut ben gris!!
    Vagin bé les darreres estones d'aventura!!

    ResponElimina
  2. Bon dia noies,
    a veure com anirà avui el dia per Santa Mònica... i vinga cap a Catalonia... que ja tenim ganes de fer-vos una abraçada.
    Que tingueu un bon final

    Petonets Anita, espavila't que tinc ganes de veure't i fer-te un "achuchon"

    ResponElimina
  3. Aquest darrer missatge no he posat el nom... sóc jo la de Vilanova

    ResponElimina
  4. Ei Alba! Ja vaig estar atenta al vostre blog, però l'última entrada que hi teníeu era del Grand Canyon aleshores. Vaig llegir que després anàveu a Las Vegas. Llavors vaig veure que no coincicdiréim a SF ja que nosaltres ens hi estàvem poquet. Ens hagués fet gràcia trobar-vos!!! Bé, sempre ens podem trobar en terres catalanes!!! Que acabeu de tenir un molt bon viatge! Nosaltres agafem l'avió demà al matí. Una abraçada per a totes tres!!!

    ResponElimina
  5. Pilar, jo també tinc ganes de veure't! Prepara't per sessions fotogràfiques!! Petonets per a tota la family!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Anne Jack

    ResponElimina
  6. Hola Maria!!!

    Quin viatge més interessant!!
    Buenu... quina mala sort que teniu d'estar-vos perdent la puta calor que fa aquí i que no es pot aguantar.
    A veure si pareu de fer crims i deixeu en pau als polis dels Estats Units que no pareu de sortir a les notícies!!

    Una abraçada molt gran!!

    ResponElimina
  7. Ei!!! Neneeeeeeeeeeeee! Anneeeeeeeee xateeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Com va això? Ja veig que esteu de primera, però el Pi t'espera.
    Em pregunta la Júlia, si el Coet ha vingut amb tu? La resposta és evident.
    Ara escriu la Júlia:"com et va al país que quan aquí és de nit allà és de dia? Petonets"

    ResponElimina