Això és Hollywood

Ens hem llevat amb desfasament horari i poca sincronització. Una a les 4 ja estava desperta, una altra a quarts de 5, l'altra a les 6 i l'altra gairebé a les 7. Això dels vols tan llargs destarota que és un "cuntentu"... Bé, ja ens hem anat posant en òrbita al llarg del dia.  Ens allotgem a un hotel que està al Beverly Boulevard. No està pas mal situat, però les distàncieas a Los Angeles són enormes, és una ciutat molt horitzontal. Hem caminat força aquest matí. Hem preguntat al senyor que hi ha a la recepció, que és molt amable (com la majoria de la gent) com ho havíem de fer per anar al Passeig de la Fama (Walk of Fame) i ens ha fet un plànol a mà que no ha tingut pèrdua. Ens ha dit que a peu era "very far", però aquesta gent estan acostumats a caminar poc, així que hem decidit no pujar a l'autobús i fer tot el trajecte a peu. Ha estat una bona decisió. Hem caminat poc més d'una hora: hem baixat un tros del Berverly Boulevard, hem girat cap a la Fairfax Avenue fins a trobar el Hollywood Boulevard i anar creuant les avingudes perpendicul·lars: La Brea, Highland... La part final del recorregut l'hem feta caminant entre grans avingudes flanquejades per palmeres (tipus les que sortien a Magnum): zona residencial de gent de classe mitjana-alta. Anar caminant fins que hem arribat al Grauman's Chinese Theatre, no l'hem pogut visitar per dins ja que hi havia la preestrena d'una pel·lícula (30 minutes or less) i hi anaven els actors protagonistes. Total, que ens hem quedat sense veure les mans i peus gravats damunt del ciment. Cap al Kodak Theatre on, actualment, se celebra la cerimònia d'entrega dels Òscars. Bé, aquests americans ho aprofiten tot per fer negoci: en el recinte del Kodak Theatre hi ha un centre comercial on hi venen de tot i on hi pots menjar. Ah, i hi ha un mirador des d'on pots divisar el rètol més famós d'Amèrica: HOLLYWOOD (cada lletra medeix més de 15 m d'alçada! Tot és XL als USA...) El Hollywood Museum l'hem trobat tancat, obren de dimecres a diumenge. Llàstima, perquè haguéssim pogut desplegar les conductes més feitixistes: hi ha la cel·la original de l'Annibal Lecter que apareix a "El silenci dels Anyells", entre d'altres.

Tarda de glamour... passeig en el nostre flamant cotxe (Un Dodge 4x4) per Beverly Hills. Quins xaletassos!, quina zona residencial.... impressionant! Com més amunt tiràvem, els xalets estaven més protegits, és a dir, que ja no veies les façanes tan fàcilment... I apa, cap a Rodeo Drive... carrers plens de moda (però de la cara) i glamour (diria que hi havia poca gent passejant-s'hi amb xancletes). I l'hotel en què el Gere va convidar a la Roberts a passar una nit, (que al final va ser una setmana): El Beverly Wilshire Hotel . Hem entrat al hall (que no és el que surt a la pel·lícula), i hem vist la sala del bar, la del piano. Vaja, que som de les que ens hem de conformar mirant (encara és gratis).

Ja estem a l'habitació. Són les 11 de la nit. Estem força cansades. Diria que tan sols la Vanessa està desperta. Demà tenim un dia força ple. La intenció és visitar el Downtown, visitar els estudis de la Warner Bros, anar a veure un partit de baseball al Dodger Stadium i veure què tal és la vida nocturna de LA.

Jo també tinc son...