Aquest any tornarem a trepitjar terres americanes. Aquest cop però seran del nord i de la part oest. Un viatge en què intentarem equilibrar les dosis d'asfalt i natura. Lejano Oeste... ves que venim!

dimecres, 27 de juliol del 2011

Tipet's Pictures presents... Dalton Sisters at the "Lejano oeste"...

Havia començat el blog sense fer una presentació (com cal) de cada sister. En això hi vaig caure el dia que vaig visitar el blog d'unes companyes que també se'n van a fer un viatge per Amèrica (fan la Ruta 66). Em va encantar la presentació tan original de cadascuna d'elles, així que, sense pretendre emular-les, també ens presentem nosaltres. (El seu blog el podreu trobar a http://canyourepeatplease.wordpress.com/).
Tal i com queda recollit al primer post, som 4 les que compartirem viatge. Que què tenim en comú? Que som del Baix Camp i que som joves (??!!) i sobretot que tenim moltes ganes de viure aquest projecte amb intensitat. Bé, quatre ratlles per si us ve de gust conèixer-nos amb més profunditat...

La que obre foc, la primera, la que diu les coses tal com són, la que no s'arrugarà davant de cap pistoleru, la que cavalca veloçment dalt del seu poni, la brúixola de la banda... Montseh Joe. (Mireu amb quina determinació agafa les "riendes" de la seva "fiere"... Quin art, quina força, quin "puderíu" emana aquesta imatge...)
La 2a, la incompresa de la societat (sempre li diuen que mana), la que va de dura però que es deixa emocionar per la poesia, aquesta és la Mary William. Mireu amb quina delicadesa agafa la pistola... totalment inofensiva ;-), vaie, que és molt "bona xiquete"!
La següent. Amb dues paraules: tipa dura. No té por de res. Porta dues pistoles, posició de defensa, ulls que fiten. S'avisa: no està per tonteries. La més ràpida de les sisters (bé, tampoc costa gaire...). Si veiessiu com maneja les pistoles... un "purtentu"! Ah sí, que és l'Anne Jack (però no busca colònia ni porta "mono de cuero").
I la que tanca files. Encara que la veieu amb dos revòlvers, res, no cal que patiu (no apunta bé i són de mentida). És molt simpàtica. Sempre amb la riatlla a la boca. Dolça com una figa de coll de dama. Pur encant. Ah sí, i que quedi clar que la seva intel·ligència és inversament proporcional a la del seu homòleg masculí!! És la Vanessah Averell.

Notes (de les de la lletra petita):
La "h" afegida darrere els noms difícils d'americanitzar és per marcar "estilu" ianqui.
El 2n nom de cada sister no va relacionat directament amb les característiques físiques, intel·lectuals ni caracterials dels nostrus homòlegs masculins, els Dalton Brothers.
Que davant de l'allau (...?) de demandes que hem tingut per tal que publiquéssim les aventures ens hem vist obligades (...?) a fer aquest blog que estarem encantades de compartir. (Retroalimenteu.-nos amb els vostres comentaris).
Que us trobarem a faltar molt (i ho diem sense "guasse", o no...)

Ah!, i les fotos... Pura dinamita...






7 comentaris:

  1. ei! boníssim!!!
    seguiu publicant comentaris amb aquest toc d'humor al vostre bloc, q no me'n perdré cap...
    ja, ja!!!
    unes craks!

    Dulce

    ResponElimina
  2. "ojuuu" com us enreda la maria..... us anirem seguint!

    ResponElimina
  3. Això de "bona xiquete"....
    MOLT ORIGINAL!!!

    Montse Bages.

    ResponElimina
  4. Epaaaaa quina pandilla! mare meva :P, sóc la Natàlia!

    ResponElimina
  5. estem delerosos esperant la propera entrega

    ResponElimina
  6. Gent!!! Abans de marxar, alguna entrega se us serà servida... i quan siguem allà, prometo dedicar-hi un ratet sempre que pugui!!! Gràcies per llegir-nos!!

    ResponElimina
  7. No us deixeu enredar per aquesta "bone xiquete" que en sec agafarà les riendes i veureu tots...
    MOLT XULA LA PRESENTACIÓ!

    La Ex-veïna de la Mari William

    ResponElimina