Llegint la guia de viatge, he evocat en Lucky Luke. Difícil evitar l'associació Far West-Lucky Luke... A mitjan anys 80, alguna de les "Caixes d'Estalvis" que teníem i tenim al poble regalava un còmic d'en Lucky Luke. Recordo que era un dos per u: en una mateixa enquadernació hi anaven dues històries independents. També en recordo perfectament els títols: Indulto para los Dalton i Billy The Kid.
També em ve a la memòria que, ja fa un grapat d'anys, feien una sèrie de dibuixos animats d'en Luke en català i que ens vam acabar aprenent una cançó molt marxosa que feia alguna cosa com ara: Bang, bang, Lucky Luke, bang, bang, Lucky Luke, ell sí que té el secret per atrapar a la gent...
Tenim força coneixements (previs) del Lejano Oeste, no sé si reals, ficticis o mitificats. No sé si tenir-ne és bo o dolent; bé, vull dir que no sé fins a quin punt ens condiciona... Això fa que anem a conèixer un país sobre el qual ja tenim muntades unes estructures de coneixement, que reelaborarem en profunditat. El que no podem negar és que anirem cap al Far West amb força informació (de la "pràctica" no gaire). Un cop allà, ja veurem quina informació prèvia ens serveix i quina desestimarem a través de la percepció del trosset de país que visitarem; anirem filant, anirem coneixent. El que està clar és que hem rebut tanta informació d'aquest tros de món, ja sigui a través de sèries de televisió, dibuixos animats, còmics,... que redescobrir serà l'activitat principal.
Estic escrivint aquest mini post mentre escolto el Poor lonesome cowboy a tota pastilla...
I'm a long long way from home
And this poor lonesome cowboyHas got a long long way to roam
Com sempre....IMPRESSIONANT!!!! D'aquesta manera, em donarà l'afecte que també faré el "viatge" amb vosaltres.
ResponEliminaSegueix escrivint els preparatius i espero que tingueu temps durant el trajecte per anar-nos explicant les "aventuretes" que aneu vivint.
Una forta abraçada guape!!!!
Montse Bages
Xateeee,si encara no he fet públic el blog!!! Com en sabies l'adreça??? Ja saps que sempre que la ruta ho permeti, jo escric. És la manera d'assegurar-ne el record... perquè ja tenim una edat... ;-) i de, com tu dius, fer-vos-en partícieps a tots els qui ens vulgueu seguir!
ResponElimina